Novitads

Directiva en cass da schetgadad, resp. munconza dad aua

Ils davos onns ha ei dau pliras periodas da gronda schetgadad, duront las qualas ei ha pluviu pauc ni nuot. Duront quels temps da gronda schitgira sto l'aua da beiber vegnir duvrada spargnusamein. L'aua ei in bein custeivel e limitau.

La suprastonza communala ha per quei motiv relaschau ina directiva, per reglar clar e capeivlamein il diever dall'aua duront ils temps da schetgadad. Aschia sa vegnir evitau, ch'ei dat ina munconza d'aua. Per contonscher quei, duei il diever vegnir reducius en scalems, mintgamai ton sco necessari. La successiun dils utilisaders, ils quals ston restrenscher il diever d'aua ei vegnius differenziaus e fixaus tenor lur moda da diever (basegns privats, professiunals ni publics).

Diever privat
- Lavar igl auto (scalem 1)
- Dar aua al pastget/curtgin (scalem 1)
- Dar aua agl iert (scalem 1)

Diever professiunal ni public
- Reducir ni tschentar giu ils begls publics (scalem 1)
- Serrar lavandarias d'autos (el cass ch'ellas san buca reciclar l'aua da lavar) (scalem 2)
- Schuar plazzas da ballapei (scalem 3)
- Schuar praus agricols (scalem 3)
- Dar aua en horticulturas ni culturas da legums (scalem 4)
- Serrar il menaschi dil Bogn aviert Fontanivas (scalem 5)

Las mesiras nesessarias vegnan communicadas pils differents scalems sur ils canals d'informaziun usitai. Nus engraziein a Vus per prender enconuschientscha da quella directiva.


La suprastonza communala Ilanz/Glion