Informaziuns davart la preschientscha dil luf

20-04-2020: App pil sistem d'alarm en connex cun animals da rapina gronds

Igl uffeci da catscha e pesca prepara per ses guardiaselvaschinas ina App d'alarm en connex cun la preschientscha d'animals da rapina gronds el cantun Grischun. Cheutras duei vegnir contonschiu ina megliera informaziun tier la publicitad. L'App vegn a remplazzar il sistem vegl d'alarm (SMS, Plantahof) per purs, responsables d'alps, apiculturs, etc. Leutier ei previu da publicar eveniments sin ina carta silla pagina d'internet digl uffezi (sco punct per mintga eveniment segir). L'App ei denton aunc buc installada, tut drova siu temps. Entochen ch'igl ei aschi lunsch lein nus informar vinavon la publicitad (ellas regiuns cun preschientscha dils lufs) sur la pagina d'internet dalla vischnaunca.


Ils trups da lufs ellas regiuns Surselva e Viamala

Territoris dils trups da lufs:
Grisch – Trup dil Calanda
Blau – Trup dil Ringelspitz
Mellen – Trup da Valgronda


Tgietschen – Trup dil Beverin
Verd – Formaziun d'in pèr sisum la Surselva
 


Trup dil Beverin (tgietschen):

Duront la stad / igl atun 2018 ei in pèr da lufs (F37/M92) entuorn il Péz Beverin seformaus. Quei pèr ei responsabels per scarps da nuorsas sill'Alp Stutz la stad 2018. Igl unviern 2018/19 ei il pèr adina puspei vegnius cumprovaus en Val Schons ed en Muntogna. La stad 2019 ha il pèr da lufs giu l'emprema ga pigns ed ha tratg si nov cagneuls. Duront quei temps ein duas muntaneras da cauras protegidas vegnidas attaccadas en Muntogna ed en Val Stussavgia. A Treisch (Val Stussavgia) sco era sillas Alps Cugn e Gretg (Ilanz/Glion) ein nuorsas vegnidas scarpadas.
Perquei che 15 cauras sin pastiras protegidas ein vegnidas scarpadas, ha igl Uffeci federal d'ambient lubiu al cantun Grischun da prender ora quater lufs giuvens da quei trup. Quels ha igl organ da survigilonza da catscha sittau igl atun 2019. In luf giuven da quei trup ei collidaus igl unviern cun in tren e vegnius sturnius. Igl unviern 2019/20 ha il trup passentau cunzun el territori da Val Schons e Muntogna. Il mars han ins observau separaziuns d'animals. Il mument (fin mars) sesanfla il trup denton aunc adina en quei revier. Il davos temps han ins observau puspei pli savens ils lufs en Valrein ed en Val Stussavgia.


Trup dil Ringelspitz (blau):

Igl atun 2017 ed igl unviern 2018 ei in pèr da lufs seformaus al Vorab. La primavera 2018 ei il pèr emigraus en direcziun dil pei dil Ringelspitz (da cheu deriva il num), nua ch'el ha tratg si ils emprems pigns. Dils siat pigns ein treis crappai entras ruclar mortalmein sur greppa giuadô el territori menziunau. Cun ils auters quater cagneuls ei il pèr da lufs sinaquei puspei turnaus anavos tard igl atun. Dapi lu vivan els silla costa dretga e seniastra el contuorn da Glion. In dils pigns da quei trup ha silsuenter giu in accident mortal silla via cantunala denter Flem e Trin il fevrer 2019. Igl ei buc ina raritad che pèrs da lufs piardan cagneuls l'emprema ga ch'els train si pigns, perquei ch'els han aunc negina experientscha da menar trups. Igl onn 2019 ha il pèr survegniu pigns la secunda ga. Quella ga tschun cagneuls. Dils 12 descendents vivan cun segirtad silmeins treis (maximalmein tschun) el territori ed el trup. Tschels ein u vegni per la veta ni emigrai.


Trup da Valgronda (mellen):

Miez fenadur e fin d'uost 2018 han ins saviu cumprovar geneticamein ina luffa, numnadamein la F38, a Medel ed a Sursaissa. Igl unviern 2019 ha ella passentau plitost giu funs la val denter Glion e Sumvitg. La stad 2019 ha ella scarpau repetidamein nuorsas el territori da Sursaissa. Mintgaton ha ella purtau naven ina spatla. Aschia han ins saviu supponer ch'in trup seigi seformaus. Sinquei ha in catschadur observau dus lufs carschi cun treis cagneuls. Il pèr da lufs ha pia tratg si ses emprems pigns. Il cagniel feminin ei carpaus en cosequenza d'ina collisiun cun il tren sil territori da Breil. Ils dus cagneuls masculins han viviu tochen miez avrel 2020 tier ils geniturs.
Remarcabel ei ch'ils spazis da viver dil trup dil Ringelspitz e dil trup da Valgronda secruschan claramein. Quei sa senz'auter vegnir avon, sch'ils lufs dominants dils differents trups ein parentai in cun l'auter. En quei cass sura numnau, ein ils alfas (lufs dominants) denton buca parentai in cun l'auter. Ils lufs procuran adina puspei per surpresas.


Niev trup sisum la Surselva (verd):

Il fevrer 2020 han ins cumprovau sisum la Surselva cun agid d'ina trapla fotografica dus lufs che eran ensemen da viadi. Dapi quei mument ei la luffa F31, ch'ei naschida il matg 2017 (F=feminin, 31= 31avel luf cumprovaus geneticamein en Svizra) el territori dil Calanda, - adina per via ensemen cun in mascal. Il temps da copulaziun dils lufs ei il fevrer. Aschia san ins esser ualti segirs che quei pèr da lufs vegn a fundar in trup. Ils davos treis meins han ins observau il pèr resp. constatau sia preschientscha agl ur da habitadis spatitschai e da beins singuls e quei cun in cumpurtament nunproblematic. El senn d'ina acziun da spuentar han ins muniu il mascal cun in emettur da GPS.